George GROSZ. “Els pilars de la societat” (1926)

Tècnica : oli sobre tela.  

Dimensions. 200 x 108 cm.  

Lloc: Nationalgalerie Berlin.      

Estil: El Novembergruppe (el nom prové de la Revolució Alemanya (1918) que en alemany es diu Novemberrevolution, “revolució de novembre”), reunia a artistes crítics amb la  societat conservadora i reaccionària de l’ Alemanya d’entreguerres. Dins de l’estil expressionista George Grosz realitza una grotesca caricatura dels sectors més reaccionaris de la societat alemana, que volen venjar-se per la derrota de la I Guerra Mundial i viuen la crisi econòmica i social de la República de Weimar i el fracàs dels intents revolucionaris de l’esquerra com una oportunitat per arribar al poder.    

A l’obra hi apareixen els següents personatges:


El personatge que aguanta una gerra de cervesa amb una mà i agafa un sabre amb l’altre,  porta una corbata amb l’esvàstica  i té cicatrius a una galta; es tractaria d’un ultranacionalista vinculat a societats que combatien per dominar als carrers i també a les competicions de bevedors de cervesa per demostrar la seva virilitat. En aquestes societats els més grans iniciaven als més joves a la brega. Els ultra-nacionalistes pretenien venjar-se per la derrota a la I Guerra Mundial i la humiliació que consideraven el tractat de Versalles.

L’home que porta llapis i periòdics i té el cap cobert amb un orinal, és un periodista. A la mà porta el símbol de la pau, però la seva part superior està plena de sang de la mateixa manera que els periòdics. Es tracta d’un periodista, l’orinal és una crítica al periodisme oportunista i la sang amb el símbol de la pau, com aquest periodisme es mostra com a pacifista però en realitat atia el foc de la guerra.

El  personatge amb el casc fumejant i ple de fems, representa la burgesia socialdemòcrata ja que porta unes enganxines o pamflets del socialisme, però també la bandera imperial d’Alemanya de color vermell, blanc i negre. Per Grosz el socialdemòcrata fa el joc a les forces reaccionàries perquè no les combat amb prou-te contundència. 

Més al darrere apareixen el sacerdot, el soldat i un obrers. El sacerdot somriu i sembla que beneeixi als pilars de la societat: l’ultra-nacionalista, i els seus còmplices, el burgès socialdemòcrata i el periodista. El soldat porta una espassa coberta de sang i córrer cap a la dreta (dreta política). A l’esquerra del soldat i a prop d’un edifici en flames, uns obrers carreguen uns paquets i corren cap a l’esquerra.

L’obra no és realista, sinó caricaturesca, per tal d’expressar el que pensaven aquests personatges i riure’s d’ells. L’autor utilitza formes geomètriques, però els protagonistes tenen un cap molt més gros respecte el cos (desproporcionat), perquè es vol remarcar els seus trets facials característics i el que porten alguns al cap com el casc d’acer, l’orinal, els fems, etc. Pel que fa els colors utilitza una gama variada de colors beige, negre, grocs, blaus i una distribució del vermell a la palma, al foc de l’edifici i a l’espassa del soldat, per remarcar la violència. La llum apareix frontalment però s’apaga i es difumina al fons en el que l’edifici crema. L’espai dóna sensació d’estar massa ocupat pels personatges, em canvi la perspectiva és més clàssica i lineal a les finestres de l’edifici en flames.

George Grosz va viure els convulsos anys de la Primera Guerra Mundial i l’Europa d’entreguerres. Va ser soldat a la Primera Guerra Mundial, es va afiliar al Partit Comunista, va veure com fracassava la revolució comunista a Alemanya coneguda com a moviment espartaquista (va participar a l’aixecament espartaquista i va ser detingut), aixafada pel socialdemòcrata Ebert. Després de visitar la Rússia bolxevic l’any 1922, es va decebre i va abandonar el partit l’any 1923. Va continuar criticant el que estava passant a Alemanya i la complaença de les institucions davant l’ascens dels nazis. Quan els nazis van arribar al poder van declarar l’obra de Grosz com a degenerada i s’ha d’exiliar als Estats Units.

George Grosz, pintor de l’època expressionista, va evolucionar del cubisme, futurisme i el dadaisme, a la nova objectivitat, corrent del qual va ser un dels principals mestres. L’obra destaca per caricaturitzar els personatges més reaccionaris de l’Alemanya d’entreguerres i els que van permetre l’ascens dels nazis. Altres obres que destaquen de Grosz son: “Metròpolis” (1916-1917), “El Funeral d’Oskar Panizza”(1917-1918) i “Dia Gris” (1921)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s