La gent que utilitza cites o paraules tècniques per semblar més intel·ligent

Una cosa que em posa molt nerviós és la gent que fa servir paraules complicades per semblar més intel·ligents i també els que les utilitzen per semblar més modern i obert de ment.

Si vols fer-te l’intel·lectual pots utilitzar paraules post-modernes com des-construcció, interconnectat, intertextual, interseccionalitat, deconstrucció, multivocalitats, postindustrial; i si de pas menciones a algun autor post-modern com Derrida, Lyotard, Foucalt, etc quedaràs com el puto amo. 

Es tracta així d’utilitzar paraules que poca gent coneix el seu significat i a vegades ni tan sols el que les diu, per tal de  fer veure que el teu argument és més vàlid. És a dir que pots dir una frase amb un argument que no s’aguanta per enlloc però si fas servir les paraules post-modernes adequades pots quedar com un gran entès,  dins el teu cercle d’amistats i grups on et mous, perquè per la gent normal amb més de dos dits de front si no fas servir paraules altisonants sense dir res, pensaran que ets un idiota anant de llest.

Alguns grups esquerranistes i partits també tenen el seu llenguatge particular amb alguns mots postmoderns i altres no. Els postmoderns serien paraules com falocentrisme, dinàmiques, interseccionalitat, multi-capacitat, poliamor. En canvi altres les han rescatat del llenguatge marxista, com quan Podemos parla d’hegemonia o podemites, cupaires i altres parlen d’empoderament o poder popular, però també termes no postmoderns i que no s’han fet servir abans per parlar, com ara «casta» per parlar de les elits econòmiques i polítiques. N’hi ha que també escriuen  i parlen en femení, perquè consideren que el llenguatge actual és sexista. Tot i que el sexe de la llengua no significa el mateix que el sexe biològic i el masculí en català moltes vegades es refereix als dos sexes. Si que em sembla bé que si les dones en un àmbit on son més o son moltes, s’utilitzi el femení per no invisiblitzar-les.

El problema d’utilitzar aquestes paraules i de parlar en femení, és que després a la gent a qui es volen adreçar (teòricament), els treballadors, no els entenen. Entorn a la sexualitat també s’han creat una sèrie d’anglicismes provinents d’inicials de diverses paraules com: TERF (Trans-Exclusionary Radical Feminist) INCEL (involuntary celibacy) , CIS, etc. Els escrits que abusen d’aquests termes si a més substitueixen el masculí/femení per X o E, es poden fer complicats d’entendre i necessites un diccionari (o uns quants) per captar el missatge.

No perquè siguin rucs sinó perquè la resta de mortals no parlen com ells, i en realitat el que aconsegueixen és allunyar-se de qui volen representar o a part de qui es volen dirigir…  Posarem un exemple de frase que podria dir qualsevol d’aquests esquerranistes: “El paradigma post-capitalista no permet empoderar-nos col·lectivament a totes en tal conjuntura de precarització sistèmica”.  Una altra cosa que també fan és repetir frases iguals o pràcticament iguals de pensadors marxistes com Marx, Engels, Lenin o Gramsci o bé nombrar-los per tal de que sàpigues que s’han llegit les seves obres.

Penso que a vegades si que pots fer servir alguna paraula de terminologia marxista o fins i tot postmoderna, però tenint en compte el context i amb qui parles. No és necessari parlar tot el dia utilitzant cites, paraules tècniques o nombrant pensadors, perquè llavors et converteixes en un pedant que viu en el seu món particular i la gent et pot acabar tenint tírria per anar de llest i t’acabin enganxant xiclets als cabells o t’escupin pel carrer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s